“Trobo a faltar una cançó que se’m quedi, que sigui un clàssic”

Toni Soler “el Capitán Vargas”, músic i reposador

Li agrada la música “des que tinc ús de raó”, comenta. Veient la pel·lícula “Jailhouse Rock”, on surt l’Elvis Presley, va tenir clar que volia “fer allò”. Es va formar durant quatre anys al Conservatori i també amb classes particulars de guitarra i ha après pel seu compta. És una afició, ja que la seva feina és de reposador en un supermercat. Va formar part d’un grup, Calles Grises, de rock clàssic, amb qui van autoproduir-se tres discos. També va passar per The Toxic Beer Society, amb alguns membres dels Capdetrons, com el Jepi Castilla o el Xavi Montcau “Monky”, que va ser qui li va posar el sobrenom de Capitán Vargas. A més, va ser un dels impulsors de les jam sessions del Reina Victòria i encara hi participa demn tant en tant. El seu projecte actual és un disc, que espera treure la primavera de 2025, amb cançons en català, en castellà i en anglès. Seran temes propis i “hi participaran una dotzena o més de músics”, assegura. Opina que a la música que hi ha avui en dia “no hi ha guitarres o n’hi ha molt poques i jo el que vull fer és un disc de rock and roll de tota la vida”. Té clar que “estem a uns altres temps i els joves tenen idees genials, però, més enllà de l’estil, trobo a faltar una cançó que se’m quedi, que sigui un clàssic”. També creu que a les lletres els hi falta una mica de denúncia social. Forma part d’un grup, els Lost Sailors, “on fem música de taverna folk-punk irlandès, en la línia dels Pogues, Flogging Molly i també coses més tradicionals”. Admet que els hi falta continuïtat.