“En directe notes el públic al teu costat, la seva respiració”

Rosa Aguado, actriu

En realitat, com explica, va començar en el “món de la faràndula” quan tenia uns 19 anys, “per una casualitat”. Volia fer Belles Arts, però a través d’una amistat va anar a parar als Amics de les Arts, on estaven buscant gent per fer teatre.”El Lluís Barón estava buscant gent nova, i vaig anar a parar allà casualment”, recorda. I així va començar. “Va ser casualment, però em va entusiasmar i vaig decidir canviar i fer art dramàtic”, explica. La seva formació va ser en dues etapes, “per circumstàncies de feina” i després “vaig començar a fer cursos de doblatge”, apunta. Llavors estava treballant en una empresa de secretaria de gerència i va decidir plegar per dedicar-se enterament a la seva faceta d’actriu i fer doblatge, una feina que va fer durant molt de temps. També va muntar l’escola “Acció Teatre”, que va funcionar durant 23 anys, fins després del confinament, tot i que continua vigent. “L’entitat existeix i fem coses, però la part pedagògica ja no” i no hi ha un espai físic, apunta. Ha fet principalment teatre, si bé també ha participat en alguns projectes de cinema i de televisió. “M’agrada, però depèn molt del projecte, del personatge”, diu. En teatre, en canvi, “notes molt que estàs comunicant molt directament una cosa” i en directe “notes el públic tant al costat teu, que el notes tot, la seva respiració”. Opina que la interpretació no és un camí de roses i que “costa molt d’entrar en un circuit i que et donin una continuïtat de feina. No tothom té la sort de tenir aquesta continuïtat”.