“Llegir novel·les és viure altres vides, una manera de somiar”

Mar Vidal, lectora

“M’encanten els llibres, m’encanta recomanar, m’encanta la gent”, apunta. Va treballar tres anys a l’antic Cap ple de Lletres i va ser molt feliç perquè “era el còctel perfecte de felicitat” per a ella. Reitera que els llibres “són la meva absoluta vida, el meu refugi, la meva calma, tot”. S’havia format en secretariat de direcció i va treballar d’això a la Nestlé, passant estades a França i també a Suïssa. La seva primera intenció era estudiar per a advocada i va mirar altres opcions. Una era educació social, “una carrera que acabava de sortir”, però va guanyar l’opció de secretariat de direcció. Quan va tornar, es va apuntar a la borsa oberta de la xarxa de biblioteques de la ciutat i fa quatre anys que va fent feines en aquesta entitat. La passió pels llibres, té clar, li ve de casa. “A casa n’hi ha moltíssims, perquè a la meva mare de mi li agrada molt llegir i ara també escriu”, comenta. Recorda que “quan marxava amb el cau els caps de setmana, jo no hi volia anar i el cul de la motxilla estava ple de novel·les”. Té molt assumit que “m’encantaria escriure a la meva vida, però no voldria que les meves filles ho llegissin”. “M’agrada tot el que és novel·la”, afirma i considera que llegir-les “és viure altres vides, una manera de somiar, de volar, d’evadir-te, sense més ni més. Tampoc soc molt profunda”. No li sembla malament l’auge de l’autoedició en el món literari i ho veu força positiu perquè “som tanta gent que hi ha públic per a tothom. I si algú té el desig d’escriure...”, doncs endavant.