“M’agrada anar a poc a poc i recapacitant, mirant, repassant”

Jan Díaz, cantautor

Després de tocar i cantar amb diferents grups i fins i tot guanyar un concurs amb un d’ells, de nom Acceso Prohibido, va optar per fer-ho en solitari, amb tres discos i dos EP com a balanç. Ha après molt pel seu compta i assegura que “la manera d’aprendre ha estat sempre a còpia de tocar amb gent molt bona” i de viure moltes experiències, com la de tocar “davant de milers de persones” o fer de teloner de Ramoncín, per exemple. Com a músic ha treballat en publicitat, ha musicat poemes per poetes, però sobretot el que més ha fet ha estat “escriure cançons meves”. “És el que més defenso, escriure la meva història d’una manera molt particular, sense grans pretensions”, declara. Diu que fa “cançó d’autor” i pel que fa a estils, “estaria dins del folk i el folk-rock”. Treballa d’administratiu al CST i ho compagina amb el vessant de cantautor. Les seves lletres parlen de “moltes coses, de situacions que podrien ser pròpies, que podrien ser alienes. I després tinc contradiccions internes meves”. Lamenta que, ara, “estem vivint una època més de fer coses molt ràpides” i considera que “tothom està buscant la manera molt ràpida de fer-se famosa o de tenir èxit molt de pressa. Jo vaig sempre a poc a poc, no sé si em quedaré pel camí, però m’agrada anar a poc a poc i recapacitant, mirant, repassant”. De la seva faceta com a compositor detalla que “no sempre aconsegueixes fer una cançó bona, que estiguis satisfet, sinó que has de fer unes quantes i madurar i escoltar-les de nou i millorar”.