“El futbol femení ja és una cosa quotidiana, però encara falta”

Lucía Arcos, portera del Terrassa FC

A finals de la passada temporada va aterrar al Terrassa FC i, aquesta, ha començat d’inici. Arribava de jugar durant quatre mesos a l’equip de la Texas State University. Es va iniciar en el futbol amb 13 anys, a l’Abrera, de portera i, més tard, va jugar a l’Olesa i a l’Espanyol, duant dos anys. Posteriorment va passar un any al Friol, un equip de Lugo, abans d’anar als Estats Units. Va triar ser portera perquè “m’agrada ser diferent i, a part, el tema de correr i tant físicno el gaudeixo. En canvi, que sigui així, amb accions puntuals i, també, volar. És es una sensació molt xula”. Viu a Martorell i va néixer aquí, però la seva mare és del Perú i, per això, té la doble nacionalitat, circumstància que va permetre que la cridessin per a la selecció sub-20 d’aquell país. “Acostumenm anar al Perú de vacances i la meva mare em va animar a apuntar-me a un club d’allà”, explica, i afegeix que “es veu que ho vaig fer bé i l’entrenador coneixia a l’entrenador de porters de la selecció” i la van cridar per a un període de prova. El va superar i la van escollir. “No m’ho esperava, però és el millor que m’ha passat”, afirma. Diu que el futbol femení ha crescut i “ja és una cosa qüotidiana, però encara falta”. Opina que a les jugadores de l’elit se les escolta més i estan lluitant per aconseguir” més impacte públic. Ara ja té 20 anys i no pot tornar a la sub-20, però l’han convocat per a “dos microcicles amb l’absoluta”. Encara no ha debutat amb aquesta selecció. Afirma que està encantada en el Terrassa FC.