“La gent s’ajunta per interessos, no per l’edat que tenen”

Sara Gallés, tècnica del Servei de Promoció de la Gent Gran

De formació és educadora social, que va estudiar “per atzar”, si bé mentre ho feia va trobar que “s’esqueia bastant com soc jo” i també és llicenciada en Antropologia, carrera que “vaig fer per gust” i perquè “m’interessa molt tot el tema de les diferents cultures, com interpretem el món i la relativitat de com entenem el món”. Primer va treballar a un casal infantil del barri Gòtic de Barcelona i, després, “més de 21 anys” a serveis socials de l’Ajuntament de Manresa. Tot fins que va tenir la necessitat de fer un canvi i va aterrar a l’Ajuntament de Terrassa com a tècnica de Promoció de la Gent Gran. Va passar de treballar com a especialista en infància en risc a fer-ho amb gent gran. La seva feina l’atrau molt i diu que “en el fons és una realitat que estem construint en aquests moments, perquè mai hi havia hagut una societat tan longeva”. “Abans la gent es feia gran i esperava que es morís. I ara això ja no és així i dependrà de com envelleixis, de com estiguis físicament”, comenta. I apunta que “part de la meva feina és veure com, dins les polítiques municipals, treballem l’envelliment de la població”. Parlar de gent gran és “homogeneïtzar” i opina que “els que s’ajunten és per interessos, no per l’edat que tenen. A qui li agraden els trens, anirà a fer trens, i a qui li agrada petanca, anirà a petanca”.