“A les cançons parlo de tot allò que m’ha passat i d’allò que no”

Javier Sólo, membre d’Amics d’en Ferran, músic i educador social

Col·laborava amb Amics d’en Ferran,una associació de la ciutat amb un projecte educatiu a Sam Sam, barri de Dakar (Senegal) “del nostre amic Ferran Sanz”. I, a partir de l’any 2005, “vaig començar a fer concert de suport al projecte”, afirma. La música, diu, “m’havia permès gestionar emocions” quan era més jove, però no va ser fins que tenia 29 anys que va començar a tocar. Va aprendre a tocar la guitarra pel seu compte, “com fèiem abans” i a escoltar música rock, de la mà de Loquillo, gràcies a un disc que “em va regalar la meva tia Pili”. L’any 2012 va anar a Lleida a estudiar Educació Social i, allà, amb un grup que es deia Imprudentes, va publicar l’àlbum “Parece mentira”. Més tard editarà el primer en solitari, “Mejor Sólo y bien acompañado”. “Soc educador social i músic, em dedico a les dues coses. La música és molt difícil i m’escolten més a Mèxic que aquí a Catalunya”, assegura. En especial, li agrada la composició de temes i assenyala que “a les cançons parlo de tot allò que m’ha passat i d’allò que no i de les catàstrofes que he anat tenint”. “M’agrada compondre des de zero, però després són els músics els que li donen forma”. Apunta que a Terrassa “hi ha molt bones bandes, molt bons músics i he tingut la sort de cantar amb alguns d’ells”. L’últim treball en solitari és un projecte que ha gravat “a Mèxic, Argentina i Espanya” i es diu “El astronauta que soñaba con estrellas de mar”. El mes de març anirà a Mèxic a presentar-lo.