“Una persona no la valoro pel que ha estudiat, perquè és absurd”

Narcís Serrat, llibreter i muntanyenc

Es va formar en la branca de Pedagogia de la carrera de Filosofia i Lletres, però també va fer Sociologia i Disseny Gràfic. Mentre estudiava, amb el seu amic Lluís Soler i la seva germana, “vam ser socis de la llibreria El Cau ple de Lletres”, a on ja col·laboraven i es va decantar per ser llibreter que ha sigut la seva professió. El seu pare sempre havia portat a la família a la muntanya i, a partir d’aquí “em vaig adherir l’escoltisme” on “ens ensenyaven uns grans valors”, comenta. A partir d’aquí, “em va venir la meva dèria per la muntanya” i recorda que “vam fer un petit grup” que va començar a fer escalada i anar a pujar diversos cims. Fins que, l’any 1978, li van proposar anar a l’Himàlaia i va fer la seva primera ascensió absoluta al Kanchenjunga. A partir d’aquí, va fer moltes més ascensions per llocs com els Andes, el Nepal o Pakistan. Comenta que “la muntanya enganxa molt” i diu que “sabem, que hi ha un risc, però no anem a buscar-lo, anem a buscar altres coses, la companyonia, l’esforç, superar les dificultats i poder arribar a l’objectiu principal” i el més important és “tornar tots vius a casa”. Es considera “llibreter i muntanyenc” i afirma que “una persona jo la valoro no pel que ha estudiat, ni per la carrera, perquè és absurd, perquè valoro més una persona autodidacta”. “M’encanta la família, però sobretot la unió i estima que tenim els nou germans, és la millor herència que ens han pogut deixar els nostres pares”, diu. I reclama que cal preservar i mantenir la natura.