Carrer de la Goleta 1997 - 2025
Aquest carrer també ha gaudit de de protagonisme en anteriors edicions d’aquesta secció, però ni és un retrat ni tampoc una lloança, perquè és inevitable. Si féssim un rànquing, que ja avancem que no es farà, no seria ni de bon tros el carrer, plaça o avinguda que més ressò ha tingut a aquest espai. Per tant, no cal insistir més. És un carrer amb presència, sí, però tampoc tanta com altres, com serien la Plaça Vella, el raval de Montserrat o el portal de Sant Roc. És molt possible que aquests tres ocuparien llocs destacats en aquesta pretesa llista.
Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño
Després d’una disquisició que, realment, no portava a enlloc, ens centrem en les dues imatges. La més vella, que és de 1997, any en què l’italià Dario Fo va endur-se el Premi Nobel de Literatura, ens mostra com era aquesta part del carrer abans que es canviés per passar a ser de vianants i amb un pàrquing com a únic lloc de pas per als vehicles. E rentatge de cara és evident i, a la instantània actual, es veuen moltes millores en molts sentits, fins i tot pel que respecta a la neteja.
Més notables
Una vegada més, una de les diferències més notables és que a la imatge de 2025 es nota un ambient molt més polit i arreglat que no pas a la de fa més temps. Són aquests detalls els que, sovint, ajuden a omplir aquest article. El carrer de la Goleta fa referència, segons una informació, a “un forat o gola que hi havia a l’entrada del carrer, on es recollien les aigües del raval que anaven a la riera del Palau”. Com va dir aquell no fa falta afegir res més.
