Carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch 1992 - 2025
Segons resava l’etiqueta de darrere de la fotografia més antiga, en el seu dia es va fer per poder informar que es plantaven aquests arbres de manera provisional a aquesta ubicació, el carrer de l’arquitecte Puig i Cadafalch. Més o menys, la cosa anava per aquí, encara que, veient la imatge més actual, se suposa que no era una acció de provisionalitat, sinó que, com els que han de callar als casaments si no volen dir la seva, era per a sempre.
- Carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch 1992
- Antoni Prat Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch
- Nebridi Aróztegui
Aquesta instantània de fa més temps, que és de 1992, any en què el president de Georgia, Zviad Gamsajurdia, va ser enderrocat per una junta militar, és tota una demostració de com tot canvia. Fent la comparació típica amb la d’ara, es veuen moltes variacions. S’evidencia, en especial, que tot està arreglat i no fa la sensació d’estar en un lloc més aviat inhòspit.
Els arbres continuen, més o menys, allà on els havíem deixat l’any 1992 i, aquest tros, té més traces de parc que no pas d’un enclavament una mica deixat. A la part dreta de la foto, a més, ja es veuen habitatges, vehicles i vida. Realment, és un escenari completament oposat.
Algunes oportunitats
Això de la plantació d’arbres ja ho hem anat veient en algunes oportunitats a aquesta secció. Fins i tot ha passat algun arbre caigut per les inclemències meteorològiques i encara queda per veure’n algun més. És una cosa que no ha de sorprendre. Les ciutats es componen de tot això, vegetació, edificis, persones, animals i vehicles, principalment. Són parts indispensables per al funcionament rutinari.
