De quan s’obligava i alguns s’hi negaven

Casa Baumann 1998 - 2025

És presumible que, per a molta gent que llegeixi aquest article, això de la “mili” o la prestació social substitutòria els estranyi. Però ambdues van existir i, durant molts anys, els joves del país havien de complir els seus deures a un servei militar obligatori que, amb el temps, va tenir la seva versió civil. Tanmateix, també hi havia la insubmissió, una alternativa que feia una aposta decidida per negar-se a qualsevol classe de possibilitat de fer una cosa per nassos. És a dir, que els insubmisos no hi anaven i punt, sense més embuts.

L’insubmís de la foto antiga, que és de 1998, any del naixement de Niklas Kaul, decatleta alemany, és Cesc Poch, llavors a ERC i ara sindicalista a la UGT. El regidor de Joventut de llavors, era Pere Navarro, que després seria alcalde i va fer una trucada a Ramon Arribas, número 1 d’ERC de llavors, per saber si era veritat que estava previst que els insubmisos es despullarien davant de la Casa Baumann, una acció que, en cap moment, els havia passat pel cap.

Un dels llocs

Aquest edifici era un dels llocs on es podia fer la prestació social substitutòria i a la “performance” que es va dur a terme es pot veure un cartell on resa “Caserna Baumann”. Dos joves, abillats amb roba militar l’enlairaven i, al costat, hi havia una bandera estelada.
La parafernàlia reivindicativa per donar suport a Poch va quedar immortalitzada amb la instantània més antiga. A la foto actual, no hi ha res més que l’entrada de l’edifici. I les portes tancades.