Raval de Montserrat (1997-2024)
Un dia de l’any 1997, segons s’explicava al dors de la imatge del passat que apareix avui, uns okupes van llençar pintura davant de la seu de l’Ajuntament d’aquesta ciutat, s’intueix com a mesura de protesta. El que passa, quan algú embruta, és que algú ha de netejar-ho. I les tres dones que es veuen en aquesta instantània més antiga, molt probablement, van haver de posar-s’hi.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Aquesta és la primera entrega que fa referència a aquest succés que es va qualificar en aquells dies d’atac. Es veu clarament com, qui fos, va llançar pintures de colors groc i vermell, contra la part de davant de l’edifici consistorial. També es veuen restes d’altres objectes al voltant.
Les dones miren a dalt, el que fa suposar que, al balcó o ben a prop del balcó, també hi va haver mostres d’aquest atac. Podria ser, i només és una suposició, que algú veiés certes dosis d’art en la manera en què van dibuixar-se les pintures a terra, davant de l’atri de l’Ajuntament. És possible, a més, que algú hi vegi un missatge, secret, però un missatge a la fi, com si el llançament de pintures hagués precisat d’un pla per plasmar-lo.
És de molt suposar, però aquí entra la imaginació de cadascú i tot és possible en el moment d’analitzar una situació que queda evidenciada a una fotografia. Les tres dones no estarien gaire per la feina de pensar en si era art o que si cinc per tres fan quinze. Pensaven en coses de la seva feina.
L’edifici del consistori
De protestes davant de l’edifici del consistori n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà. És lògic que, qui vol reivindicar o demanar, vagi de cara a barraca allà on hi ha els que manen a la ciutat. Per tant, no ha de sorprendre que passés un fet com aquest i més en aquells dies.
Llançar pintura o altres articles similars es fa per marcar encara més la protesta, sembla ser. Hi ha altres protestes que reclamen, criden consignes i fins i tot fan servir un xiulet. Són maneres de fer.
