No tenia molt clar què volia estudiar, però sí que sabia que volia fer “alguna cosa d’ajudar les persones” i, finalment, es va decidir per la Psicologia, formació que acaba ara. Després, vol fer el Màster General Sanitari que “és per fer Psicologia Clínica i m’agradaria treballar amb nens i amb adolescents”, explica. “He treballat sempre amb nens, fent extraescolars i al teatre també porto un grup adolescent i he portat també grups infantils i tinc molta connexió amb això”.
Amb els seus amics es va iniciar en el teatre, al Casal de Sant Pere, i fa d’actriu i directora a PAM Teatre, en la qual també forma part de la junta, i també participa a Qollunaka Teatre. A més, també forma part de la junta del Casal de Sant Pere. “M’agrada el teatre perquè pots viure en la pell d’altres persones, ser qui tu vulguis, allunyar-te moltíssim de la teva personalitat, de la teva vida i sobretot pujar a l’escenari i a la calor del públic, de la gent”, diu.
Veu lligams entre les seves dues passions i afirma que “el teatre és com una eina que es podria fer servir molt més en la psicologia, per trobar coses que potser en una teràpia convencional de psicòleg-pacient no sortirien”. Tant en el seu vessant d’actriu com de directora ha fet més comèdia que altres gèneres i opina que “sembla que fa menys por”, tot i que creu que no és fàcil fer comèdia.
El seu TFG de Psicologia està molt relacionat amb el teatre. “Ha sigut com la via d’ajuntar la meva passió, que seria el que estudio a psicologia amb la meva passió de sempre, que és el teatre”, detalla.
