Els seus tres germans jugaven a korfbal i, “amb cinc o sis anys, vaig anar a provar-ho i vaig veure que m’agradava. Va ser un dels primers esports que vaig practicar”, comenta. Aquesta temporada passada ha jugat en el segon equip del Korfbal Vallparadís i, fa unes setmanes, amb la selecció catalana sub-21, es va penjar la medalla de bronze de l’Europeu de la categoria.
“Anant amb la selecció aprens molt. Jugant a la lliga d’aquí, és veritat que som pocs i, a poc a poc, vas aprenent, però quan surts a jugar a fora, es nota molt la diferència de nivell”, assegura. Sobre l’èxit amb el tercer lloc a l’Europeu sub-21 manifesta que “anàvem amb l’objectiu de competir i vam anar pas a pas i cada partit sumava” i a mesura que passaven els dies “ja anàvem pensant més en la medalla”. Va començar molt jove a anar a la selecció, amb la sub-17. “Em van cridar quan tenia 14 anys. Sempre he sigut dels més joves a anar-hi”, afirma.
Opina que “aquesta generació té molt per jugar i crec que podem marcar un abans i un després en tot el que és el korfbal a Catalunya i el que es necessita és molt suport” i guanyar medalles pot fomentar-ho. També creu que “al korfbal li manca una mica més de reconeixement” i, a més, lamenta que manquin més jugadors i jugadores i si s’incrementés la xifra “aquest esport aniria a més”.
Està estudiant un grau d’esports, el de Guia en el Medi Natural de Temps Lliure. Compatibilitzar aquesta formació i els compromisos amb l’esport ho porta bé i “em faciliten les coses i ho puc fer bé”.
