Durant quaranta anys va exercir de mestra. Primer a l’Acadèmia Vila que, més tard, es va convertir en l’Escola Delta. Havia fet quatre cursos de comerç i, tot i que va costar que a casa acceptessin que continués formant-se i, finalment, es va treure el títol de Magisteri. Havia estat un temps malalta per una cardiopatia i, llavors, és quan va començar a llegir i “aquesta és la passió que em durarà tota la vida”, juntament amb l’escriptura.
Arran de la jubilació, va començar a fer uns tallers per aprendre a escriure, primer amb la Sílvia Alcàntara i també a l’Ateneu de Barcelona. “Escriure es pot aprendre, però t’ha de sortir de tu”, afirma, i afegeix que “l’escriptura es pot fer o no es pot fer, però la lectura ens salva”. La seva primera novel·la va ser “El Calidoscopi”, de l’any 2019, quan tenia 69 anys. Dos anys més tard, va publicar “Entre tu i jo, mare” i, l’abril de 2025, va ser el torn del llibre “Aigua i lluna, temps d’oliveres”.
Comenta que “tot el que he fet ho he viscut plenament”. Explica que té “un impediment físic” i, per això, fa natació cada dia, i apunta que “al començament van ser els llibres que em van salvar la vida, i acabaré de gran amb els llibres que em salvaran la vida”. Està vinculada a l’Ateneu Terrassenc i col·labora portant el seu club de lectura i també fa de jurat en els premis que atorga l’entitat.
“Diuen que la meva escriptura és poètica, que no hi ha poesia, però sí que es treballa molt el llenguatge i el vocabulari”. Els seus llibres es basen molt en vivències seves i són “molt psicològics”.
