“Quan vaig començar a estudiar Fisioteràpia, estava com molt encaminat al món de l’esport, perquè és d’on venia jo. Després vaig veure que hi havia un camp molt ampli que no coneixia”, dins d’aquesta disciplina. Explica que “he estat formant-me molt i he voltat bastant per tot el món per tenir una visió potser una mica més objectiva de què es cou en el món de la Fisioteràpia i, sobretot, què funciona i què no funciona. Hi ha moltes coses que es fan i no funcionen”.
Recorda que en els inicis de la seva formació “la carrera potser no era tan conegut com ara que per sort, és com una cosa més habitual” anar al fisioterapeuta. Només acabar els estudis ja va començar a treballar per a altres fins que “va haver-hi un moment en què em vaig replantejar molt seriosament si allò que estava fent m’agradava o no m’agradava”, detalla. I va acabar decidint posar-se pel seu compte, l’any 2009, amb AC Fisioteràpia.
“Una de les eines que funciona en fisioteràpia és el que li diem a l’educació del pacient. Que el pacient entengui per què m’he fet mal, que entengui quina és la causa del perquè em fa mal i això li dona molta més autonomia. Després nosaltres fem un diagnòstic de la conseqüència”, subratlla. Sobretot “el que interessa és saber la causa de la lesió” i no només tractar la conseqüència.
Fa formació a través de la Clínica del Corredor, amb seu al Canadà, i amb un company porten la part espanyola. També n’ha fet amb una empresa francesa i n’havia fet a Terrassa.
