No ho va tenir fàcil per triar els estudis, ja que li agradaven tant les ciències com les lletres, però, finalment, va formar-se en Dret, tot i que també l’atreia la Sociologia. “Em vaig adonar que el Dret és la base de la societat occidental, és el pacte social, és l’escala de valors”. Tenia clar, tanmateix, que no es decantaria per “les sortides típiques” d’aquesta carrera.
Després d’alguna experiència en el sector privat, va tenir clar que el que volia era “treballar per al col·lectiu”. Va fer oposicions per a auxiliar administratiu de l’Ajuntament de Sant Cugat on va exercir de director de l’Àrea Sociocultural. Més tard, l’any 1988, entrarà a l’Ajuntament de Terrassa on, fins que s’ha jubilat, ara fa uns dies, ha passat per diversos llocs. Va ser gerent de l’IMCET, va estar a Presidència, a Promoció Econòmica i també va ser secretari de les Societats Municipals. “Hi ha una sèrie de feines que has de tenir vocació, com metge, bomber i servidor públic i la meva vocació és la de servidor públic”, assegura.
“Treballar per ningú en concret, si no per a tothom, és un luxe, és un privilegi”, comenta i recorda que sempre ha dit que “l’objectiu és millorar la cosa comuna per a tothom, i poder ser artífex d’això a mi m’ha realitzat molt bé”. “He sigut feliç amb aquesta feina, molt feliç. El retorn és de felicitat”.
Ha treballat amb tots els alcaldes de l’època democràtica. “Cadascú té la seva personalitat, però sempre he estat bé amb tothom. He treballat donant el millor que he sabut i he pogut”.
