Després de passar per “diversos projectes”, ara es dedica a cantar sola. El seu nom artístic ve d’“Alícia en el País de les Meravelles, perquè sempre imagino en el meu món i cantant, com som els artistes, i Triskel pel significat del símbol, de continu moviment”, explica. Quan tenia catorze anys va començar formant-se musicalment en el CEM i després va passar pel Conservatori, però també ha après “improvisant i molt d’oïdes”.
Primer va començar fent òpera, que li agrada, però “sempre m’ha cridat més l’atenció la música moderna”. Va saber del programa Terrassa Vibra, que promou la presència de música en viu als carrers i s’hi va apuntar. A més, també fa actuacions i compon música. No s’hi dedica professionalment i ho compatibilitza amb la seva feina i “no em tanco si em surten actuacions, col·laboracions...”, afirma.
Té temes a plataformes com YouTube, Spotify o Apple, però no ha publicat cap disc. Opina que, ara “tens més oportunitats de publicar la teva feina però no de ser més visible”. “La música és la meva cura. Si tinc un mal dia canto i em passa. Millora el meu estat d’ànim”, diu. “Quan cantes i veus que agrada és gratificant, però jo, realment canto per a mi”, apunta i afegeix que “tenim la sort que estem en una ciutat on es promou molt la cultura i la música”.
Va estudiar un grau mitjà d’Administració i treballa en el departament de selecció de personal d’una empresa. Fa uns dies va cantar “Rolling in the Deep”, de l’Adele, amb Litus a la SER.
