Quan tocava classe de plàstica ho gaudia, però “les lletres i les matemàtiques em costaven més”, detalla. Per aquest motiu, va estudiar Arts Aplicades. “A mi m’agradava molt pintar, perquè des de petita ho he viscut a casa, tant pintant amb la iaia, com fent de model, i a mi m’encantava pintar”, diu. A més, la seva mare és il·lustradora. A casa tenien un negoci familiar de teixits, al carrer de Gutenberg, inaugurat l’any 1950 i al matí treballava allà i a la tarda estudiava.
Quan va morir la seva àvia, “vaig agafar les seves pintures i vaig començar a pintar” i hi fa amb acrílic com ho feia ella, l’Antònia borràs. “Era una pintora excepcional”, diu. Continuava a la botiga i un dia hi va anar el Suri, que havia sigut professor de la seva iaia, la seva mare i seva i va veure les pintures i li van agradar molt. “Em vaig animar i ell em va proposar de fer una exposició” i més tard li van proposar exposar a la galeria Soler Casamada.
Va començar a fer una tècnica personal. Són unes marines abstractes, molt minimalistes. “El mar és una font d’inspiració brutal i els meus quadres tenen un llenguatge i amb les marines intento transmetre relaxació i que sigui com una finestra oberta al mar”, afegeix. “Que algú vulgui penjar a casa una cosa que has creat tu i ho vegi cada dia, encara em sorprèn”, explica.
Ha fet exposicions a Terrassa i també a altres llocs, com Sabadell o Andorra. I també va a fires i allà “tens un contacte final o directe amb la gent que aprecia la teva obra i m’agrada molt aquest món”.
