Tenia una cafeteria al carrer Ample, a Sant Pere, i els seus pares tenien una xurreria. “Tenia el meu negoci muntat i em funcionava molt bé. Llavors, quan tenia 25 anys un company, Pere Ballesteros, va començar a fer un curset de realització i quan plegava el vespre venia allà, amb els apunts. Em vaig comprar una càmera amb ell i allà vam començar”.
Un any i mig més tard, va decidir tancar el negoci, el Pere també, i tots dos van crear una productora, de nom Blanca Frame. “Vam començar de no res, buscant-nos la vida i col·laborant amb Canal Terrassa”, recorda. Després van fer coses per a TV3 i, a poc a poc “vam construir una productora bastant potent a Catalunya” i comenta que “treballàvem per totes les teles nacionals i fèiem assistències a televisions europees i mundials”.
Més tard, van separar els seus camins. Va seguir en solitari i va deixar l’assistència a grans televisions i es va “centrar” més en feines per a l’ajuntament i empreses. “M’encanta gravar, m’encanta estar al carrer, buscant. És com fer un quadre”, declara. El que més li agrada és “el tema documental, el periodisme d’investigació, fer de reporter”. Estudiar Periodisme és la seva “assignatura pendent”. En el món audiovisual opina que “encara no hem tocat sostre” i que “ara es fa una televisió molt diferent” de la dels seus inicis.
Fa 35 anys que fa feines per a Canal Terrassa i assegura que “va molt bé, perquè ajuda a mantenir el pols de la ciutat, no et separes de com funciona tota l’activitat municipal, i és molt gratificant”.
