Té la titulació de quiromassatgista i estava estudiant Administració i Direcció d’Empreses a la UAB, però ho ha aparcat per iniciar un projecte amb la seva dona. Han obert Rachel Foot Barefoot, una botiga, que primera va ser en línia i ara també física de calçat respectuós. “Aquí a Terrassa i al Vallès Occidental, era una cosa molt necessària”, diu. Opina que “emprendre, al final, és un acte de valentia, però et tens el suport de la gent, perquè t’ho agraeixen molt”.
És del parer que el peu “és el gran oblidat” i apunta que “la gent es cuida molt del tema físic i de les dietes de salut, però el peu, crec que al final és la base del cos. Si no el cuides, tot en sí no funcionarà bé”. Comenta que “primer, el “barefoot” em va trobar amb els meus fills, perquè tots volem el millor per ells, és lògic, però a mi em va trobar perquè patia un neuroma de Morton, un engrossiment del nervi interdigital entre la tercera i la quarta falange”.
Des de llavors i amb aquesta classe de calçat, “em va desaparèixer l’olor” uns mesos després. Si bé, com és lògic, “l’objectiu principal és vendre, a part d’això, volem assessorar amb consciència i amb base científica, i per això estem fent un curs de formació amb la podòloga Neus Moya” i treballen amb podòlegs de la ciutat. “Volem oferir, a part de calçat, solucions als problemes”, afegeix.
És de la Seu d’Urgell i fa sis anys que va venir aquí, per amor. Treballava de quiromassatgista a Caldea, a Andorra. Està molt agraït a Terrassa perquè “m’ha brindat una oportunitat”.
