Explica que va estudiar “no per un tema vocacional, sinó perquè havia de prendre una decisió i no sabia què fer” i, com que li agradava molt “llegir, escriure, entendre les coses i explicar-les”, va pensar que aquesta carrera era la que més encaixava. “M’he anat fent periodista a mesura que he anat creixent i m’hi he anat dedicant. Com una cosa molt d’ofici”.
Va començar a Ràdio Sant Cugat, els caps de setmana i després va passar per Ràdio Terrassa-SER Vallès. Més tard “vaig fer el salt a RAC1”, comenta, fins que va aterrar al portal VilaWeb, on fa vint anys que hi treballa. En l’actualitat, és el cap de redacció. “El meu ritme de treball radiofònic encaixava molt bé amb la necessitat del “breaking news” online, que tot just en aquell moment començava a explotar-se”, detalla.
Allà ha viscut “tots els canvis que ha experimentat el periodisme”, com la irrupció de les xarxes socials. “Treballar en aquest tipus de mitjà és un reciclatge permanent i ara un diari són molts formats”, subratlla i opina que “el periodisme està en un moment molt complicat per un tema de pressions del poder, de pressions polítiques, de manca de finançament” i que és una professió que “té un repte molt gran que va en paral·lel als grans reptes de la societat actual, que és fer front a l’onada reaccionària global que tenim”.
“Les ‘fake news’ sempre hi han estat, però ara la capacitat real que té de penetració l’extrema dreta a la societat és aquest mal ús de les xarxes socials, les seves intoxicacions i les seves mentides”.
