És nascut a Ciudad de México, però de petit la família es va traslladar a Miami. Es va formar en màrqueting, però va acabar adonant-se que “el que més m’agradava era explicar històries. Vendre coses està bé, però més les històries basades en personatges que anava coneixent pel carrer”, detalla.
Des d’aquest curt, estudia a Terrassa. Ho fa a l’ESCAC i s’està formant en direcció. Sempre veia pel·lícules i m’encantaven Steven Spielberg, Christopher Nolan, tots els mexicans, Iñárritu, Alfonso Cuarón, Guillermo del Toro...”, recorda. La pèrdua de la seva mare i la seva àvia el van fer veure que “la vida és curta i s’ha d’aprofitar. I per això vaig decidir venir aquí” a fer el que més li agrada, juntament amb la fotografia. Comenta que el curs que fa es diu “One Year Filmmaking”, de direcció cinematogràfica, i “et desenvolupa en la part de direcció, la part d’escriure guions, la part de so, i la fotogràfica, també”.
Vol ser director de cinema i diu que “m’agrada treballar en grup” i el seu gènere preferit és el “realisme màgic, i també el documental, amb històries de ficció, però basades en la vida real”. El cinema d’ara “el trobo, més que res, molt comercial i tot és com una màquina de fer diners”, diu. A més, veu una indústria que “no vol donar tant espai a gent que vol crear coses que realment importen”.
Afirma que es dedica a la “fotografia de carrer” i no li desagradaria fer alguna exposició. “De material en tinc”, subratlla. Fa feines de “freelance”, amb retrats o “fotos de models”.
