És natural d’Ainzón, de la província de Saragossa i, quan tenia dos mesos, va arribar a Terrassa, on el seu pare es va traslladar a treballar en un magatzem que va muntar una empresa d’allà de gèneres de punt. Quan tenia catorze anys va ingressar en el món laboral, “en una empresa tèxtil, com tothom”.
A aquella empresa va conèixer el Jordi Vilaseca, que era president del Grup Fotogràfic del Casino del Comerç de Terrassa i va començar a anar-hi i s’ho passava molt bé. “Allà vaig veure que la fotografia era una altra cosa que el que jo pensava”, comenta. Quan la fàbrica on treballava va tancar, va decidir obrir una botiga de fotografia, al carrer d’Antoni Torrella, i allí va estar-hi “trenta-tres anys i mig”. Explica que “els primers mesos, la gent no em coneixia i va costar una miqueta, però després va anar arrencant i bé”.
El pas de l’analògic al digital va suposar un canvi en el seu negoci i va incrementar un apartat que ja tocava, els dels marcs a mida, deixant “un raconet” per a les fotos de carnet. “Si amb la fotografia ho gaudia, amb els marcs també ho vaig gaudir molt”, apunta. Actualment, és membre del Foto Club Terrassa i ha fet exposicions i afirma que “la fotografia té tants vessants que té aplicació per a tot, per a moltes coses” i agrega que “per a mi és una manera de viure i em té ocupat sempre”.
Es va jubilar gairebé amb 69 anys perquè “em va sortir l’oportunitat” de traspassar el seu comerç. Va ser el moment de començar “a fer les meves fotografies, o a recomençar”.
