En principi, el seu desig era fer Belles Arts, però finalment es va formar en Filologia Hispànica perquè li agradava llegir. “M’atreia molt el món de la moda”. Va formar-se a València, ja que és originària de Silla, però per amor es va traslladar i establir a Terrassa. Havia fet algunes classes a estudiants i quan va arribar aquí va entrar a l’Escola El Cim, fent una substitució. I des de llavors que treballa a aquest centre.
“A Terrassa, la veritat, des del primer moment, em vaig trobar molt bé”, afirma. Va fer aquesta substitució i, al final de curs, l’Àngels Trullàs, que era la directora de llavors, “em va dir, per a l’any que ve, necessito una persona i m’agradaria que fossis tu”. Era l’any 1997. Sempre ha estat professora de secundària i, fonamentalment, “he fet castellà, història, he estat tutora, vuit anys cap d’estudis, també”, explica. “He fet el que ha calgut”, agrega.
De la seva feina li agrada “estar en contacte amb la gent jove”, tot i les “diferències que hi ha de la gent jove de quan vaig començar a la d’ara”. Amb l’aparició “de les pantalles” diu que hi ha hagut un “abans i un després”. “Amb la quantitat d’estímuls que tenen i amb la quantitat de distraccions o d’interessos, de vegades, els costa una mica més la concentració”. I té molt clar que “a la vida, si no t’hi esforces i si no treballes, no obtindràs” els teus reptes.
En educació, “les tecnologies estan superbé, però s’han de saber ensenyar, saber fer servir i hem de mirar on és el límit. Hem d’utilitzar diferents recursos per educar i per arribar a l’alumnat”, opina.
