La seva primera intenció era ser pintor i va començar a “l’escola d’arts, quan estava al carrer de Colon, amb el Soriguera i vaig fer pintura, disseny gràfic, escultura i vaig descobrir la fotografia i em vaig especialitzar en això”, També va formar-se a l’Escola Massana i va ser quan va començar a editar vídeos.
En una conferència van tractar sobre software que era programació de so i vídeo en directe i “em vaig dir, això és el que vull fer, perquè era una eina que em permetia crear tot el que jo tenia al cap i traslladar-ho a imatges amb un ordinador”. Defineix la seva feina com “la imatge en moviment en temps real” i recorda que va començar fent de vídeojòquei, que és la persona que posa els vídeos a les discoteques.
D’ençà dels seus inicis fins ara, tot ha canviat molt tecnològicament. Una de les seves grans especialitats és el mapping i afirma que “soc creatiu, però m’he vist obligat a fer de tècnic, també”. És molt millor, ja que “si en saps de la part tècnica, quan es fa la creativa saps què has de fer perquè les coses funcionin”.
En definitiva, “conèixer la part tècnica potencia la part creativa”, subratlla i afegeix que “les eines hi són i una altra cosa és per a què les utilitzis. Jo sempre veig més enllà de l’eina per intentar treure el seu potencial creatiu”.
Fins fa pocs anys treballava en solitari, però ara té un estudi, Gnomalab. Durant molts anys també es va dedicar a la música, amb el grup The Suicide of Western Culture.
