Després de fer de jugador de futbol, va començar a fer d’entrenador a la Maurina, però per temes de feina ho va haver de deixar, perquè treballava a les tardes. Amb el temps ho va poder recuperar i, després de passar pel Terrassa FC, ha tornat al Maurina Egara. “Em venia de gust tornar a l’equip del barri de tota la vida”, comenta. Entrena nanos, però també està molt involucrat en el futbol femení d’aquest club. “Estem intentant que augmentin els equips femenins”, diu.
Sobretot, li agrada “la formació” i entrenar a gent que “vinguin de zero”. “És el que més m’omple, més que guanyar una lliga, ho veig secundari”, quan es tracta de formació, i el satisfà “quan veus el que han après i l’evolució que han tingut” els infants.
Considera que el futbol ha canviat per a bé, encara que opina que “els nois joves que entrenen estan més pendents de fora i molts es volen lluir més que ensenyar”. Dels nanos, també manifesta que “molts juguen com si ho fessin a una videoconsola i els hi dic, això no és la PlayStation, aquí s’ha de córrer, cal esforçar-se”. Assenyala que “més que entrenador, sempre ho he dit, soc formador. I formador de persones, gairebé”. Afegeix que en els seus equips “juguen tots, no hi ha ni bons ni dolents. Per a mi, tots són iguals i tots juguen els mateixos minuts i que competeixin”.
Professionalment, fa gairebé uns vint anys que treballa en una empresa dedicada al reciclatge de metacrilat. Amb anteriorment, ho havia fet al sector del tèxtil, a la Tintorería Lanera.
