Va arribar a Terrassa l’any 1974 i, de seguida, va començar el seu camí com a activista. Va entrar a la UGT i més tard a la Federació Catalana del PSOE. A més, també es va involucrar i, encara continua, amb el moviment veïnal de Can Parellada. Actualment, presideix la nova Associació de Veïns d’aquest barri.
Laboralment, estar tres anys treballant a Alemanya i, quan va tornar aquí, va estar durant un temps a una multinacional d’aquell país. Ho va deixar, però explica que “la cosa no va sortir bé” i ha acabat jubilant-se “com a oficial de serveis generals en el que era l’antic PAME, a Educació”. “Sempre he estat en els moviments socials perquè he cregut que, primer, que és el meu dret com a ciutadà, i segon, la meva obligació com a home d’esquerres a ser allà on estan els problemes i sempre lluitant i per una societat millor, més justa”, assegura. Li ve tot del seu pare i de com ho va passar la seva família sota la dictadura, afegeix.
Opina que “si la ciutadania es mobilitza, és capaç de canviar el món”. “Soc d’aquelles persones que almenys intento canviar el món. Que no ho aconsegueixo? Bé, però almenys ningú podrà dir, mira, per aquí va un que mai ha fet res per la societat”, subratlla. “No soc persona d’estar assegut a casa després de sortir de la feina, veient la ‘caixa tonta’”, diu.
És president del Centro de Estudios Extremeños i coordinador d’Aliança de Solidaritat Extremenya, que és una petita ONG que va néixer a Centenera, poble de Cáceres.
