De petit acompanyava a la seva àvia a la perruqueria i li deia que “quan sigui gran, et pentinaré jo”. Assegura que volia ser perruquer des que tenia tres anys, si bé va començar a treballar de lampista amb setze. Arran d’una crisi, l’empresa on treballava va tancar i va començar els estudis d’un grau mitjà de Perruqueria. “Em vaig graduar, vaig començar a treballar i fins ara”, manifesta.
Després d’uns set anys i escaig treballant per a altres, va decidir posar-se pel seu compte, ara fa cinc anys. En aquests moments regenta This is Art, al carrer de Volta i afirma que el seu repte és “ser diferencial” i afegeix que “cuidem molt al client i volem que sigui una bona experiència”. Comenta que “estic content perquè vinc a treballar i és com si estigués a casa”. Hi ha clients que es deixen aconsellar i altres que venen amb la idea molt clara, sobretot els adolescents.
El nom de l’establiment no deixa de ser una mena de “reivindicació perquè sempre dic que la perruqueria no està valorada” i s’acostuma cobra poc en relació amb els serveis oferts. En aquest sentit, apunta que “m’he adonat que molta gent busca preu i no qualitat”. Creu que és un ofici molt important, ja que “cuidem la imatge del client, li donem afecte, aportem molt a la societat i penso que està molt desvalorat”.
Recorda que durant el confinament, “es va veure que som importants i vam ser dels primers a obrir perquè érem de primera necessitat”. No deixa de formar-se i cada any va a fires i fa cursos.
