Es va graduar en Traducció i Interpretació perquè “sempre m’han agradat molt els idiomes”, però afegeix que “em vaig adonar que és una carrera i una professió molt solitària i jo necessitava el contacte amb la gent i em vaig fer de seguida professora”. Va començar fent de professora d’anglès en una acadèmia i en acabat va estar nou anys a l’Escola Creixen quan encara era Cultura Pràctica. Posteriorment, em vaig passar a la pública com a professora de secundària d’anglès. Ara, però, fa dos anys que treballa als Estats Units, concretament als afores de Chicago. “Estic de serveis especials, en un programa que es diu Profesores Visitantes del Ministerio de Educación Español, que fa més de quaranta anys que funciona”, explica.
“Allà hi ha molts centres d’educació dual i anem a ensenyar o anglès o espanyol”, agrega. Està a una escola de primària, fent tercer, i començarà el seu tercer curs al país nord-americà, que podria ser el darrer. “Enyoro molt la vida de Terrassa i de Catalunya, i la meva intenció no és quedar-me allà”, apunta. Destaca que “aquí som molt més socials i allà ho planifiquen tot més i se saben vendre molt bé. És molt el que veus a les pel·lícules”. “M’agrada molt aprendre idiomes perquè crec que enriqueixen molt”, detalla i és del parer que “vius una vida per cada llengua que parles”.
