Es va iniciar en el karate perquè al seu pare li agradava molt. Amb set anys ho va provar i, si bé, d’inici, no la va atraure, finalment es va començar a trobar “molt còmode” i ja s’hi va quedar. Va començar a competir i aviat va ser subcampiona de Catalunya, tot i que el que més li va agradar “fèiem molt equip”. Ha passat per totes les categories i, actualment, és cinturó negre tercer dan.
Té dos centres on s’aprèn aquesta art marcial, un a Sabadell i l’altre a Terrassa, que es diuen Dojo Seishin. “En el karate hi ha unes coses que són vitals, la primera crec que és la humilitat, perquè si no en tenim, sempre pensarem que som millors que algú, i això mai és així, perquè sempre hi ha algú més preparat que tu”, opina. Després, remarca dos valors més com són “la perseverança i la constància”.
Té 23 anys i la responsabilitat de portar dos centres no li ha provocat vertigen. La família l’ajuda i apunta que “per a mi és un somni, viure del que m’agrada i amb il·lusió i treball, les coses van bé”. Encara hi ha molt de prejudicis en aquest esport i explica que hi ha persones que se sorprenen quan saben que serà una dona qui farà les classes d’aquest esport.
Tenia la intenció d’opositar per a Mosso d’Esquadra, però ho ha deixat i els caps de setmana treballa en un CAP, a emergències.
El passat mes d’abril es va proclamar campiona del món de Low Kick, a Tailàndia, a la categoria de menys 70 quilos. També participa en competicions de karate kyokushinkai.
