Pinta, i diu que molt, des que era petit. “Potser vaig començar perquè a un dels meus germans més gran, per la comunió, li van regalar una caixa de 36 aquarel·les. I allò va ser per a mi com un descobriment”, rememora. Un dels germans li va dir al seu pare que haurien de portar-lo a algun lloc i el van dur a l’Escola d’Arts de Rubí.
“Jo pinto com una cosa natural, com ens rentem les dents. Si estic dos dies sense pintar, estic nerviós”, comenta. Habitualment utilitza l’oli, però darrerament també pinta amb acrílic. I en els últims anys també s’ha dedicat a fer escultures. “Pinto paisatges, persones, faig algunes sèries. I sobretot m’agrada molt pintar el mar. Però, bàsicament, la meva pintura és realista”, afirma. I afegeix que “gairebé sempre, quan em surt una idea, em surten sèries, de tres o quatre quadres”.
Opina que “això de l’art cada vegada és més complicat i fa uns anys que no està de moda” i diu que “sempre he estat molt lliure a l’hora de treballar. Em fa molta il·lusió quan arribo a la gent. Però no pinto per a arribar a ningú. Pinto el que em ve de gust, m’emociona i m’agrada. Sempre soc fidel al que vull fer”. Sobre l’aparició de la IA en el món de la pintura i altres, no està en contra de l’evolució tecnològica, però considera que “l’art l’està matant la tecnologia, i també mata la sensibilitat”.
Durant molts anys, va estar treballant com a dissenyador d’encaix, per als vestits de núvia. Ara treballa per a una empresa tèxtil. Ha fet exposicions per tot arreu i l’agost estarà a Mojácar.
