Juan Antonio Gemas, bomber
Va començar treballant de mecànic. “Vaig fer el primer grau de formació professional d’electrònica, i després, un estiu, vaig començar a treballar de mecànic, d’aprenent, i em vaig quedar allà”, detalla. Quatre anys més tard, li va tocar fer la “mili” i quan va tornar, es va presentar a unes oposicions “per a forestal”. Va aprovar, però recorda que es va quedar sense plaça. Posteriorment, van sortir unes places de mecànic i “em van agafar”.
Després de passar per interí i, l’any 1990, ja va convertir-se en funcionari. Tot li va venir de quan estava fent el servei militar a Tenerife. “Estava a les cotxeres i un dia van venir els bombers d’allà a fer-nos un curs” i li va agradar, comenta. És una feina que “té estones de tot”, però té clar que “tornaria a fer-ho”. Després de ser caporal, ara és sergent del cos.
“Per la societat, els bombers sempre estan ben vistos i de petits, els nanos volen ser bombers. A altres cossos no estan tan ben vistos, però fan la seva feina i són imprescindibles”, subratlla. Sosté que “la majoria de les coses que veus no són agradables i has de saber treure-te-les del cap per viure”. De quan va començar a ara, s’ha millorat molt “el tractament en l’accident”. Falta “molta pedagogia a nivell social per saber actuar davant d’un incendi” i apunta que “el fum és pitjor que el foc” i “la gent no té cultura d’això”.
Elogia els concursos, ja que permeten “intercanviar canviar tècniques entre bombers de tot l’estat o del món”. Per exemple, a Miami han adoptat una maniobra que es diu “la catalana”.
