Viu a Terrassa des de l’any 2000. Primer va passar per Almeria i Múrcia, on va treballar al camp. Havia viscut al Marroc, a Rabat, i allà es va formar en Economia i Finances, a l’Escola Nacional d’Administració. Però no ha pogut treballar en aquest camp. “Ho vaig intentar al principi, però al final, no podia seguir així, perquè el que m’importa més és treballar i viure”, diu.
A través d’un cosí va venir aquí, i al principi, “tenia l’esperança de poder treballar de la meva carrera, però la realitat era una altra”. Va treballar en un magatzem i també va fer una formació amb l’Ajuntament de Terrassa de Mediador i Intèrpret, també, com el sap, de llengües. “Vaig treballar amb el Consell Comarcal, a la borsa de traductors i intèrprets. I vaig anar fent aquesta feina amb serveis socials de l’Ajuntament”, detalla.
Les coses no són sempre fàcils per a les persones que emigren i afirma que “quan vas a algun lloc pots esperar de tot. I si no pots esperar de tot, hauries de quedar al teu país. La cosa pot sortir bé com pot sortir malament, com totes les coses de la vida”. “I el retorn l’hem de tenir previst si la cosa va malament”, afegeix. Va néixer a Linguère, que està al nord del Senegal i opina que les persones emigrants “no ho som tota la vida”. “Per a mi no hi ha una feina que no valgui la pena”, manifesta.
Actualment, no té una feina fixa i va fent, i admet que no és fàcil. “Sempre estic disposat a aprendre una cosa més”. Ara té previst iniciar una formació en Energies Renovables.
