Quan era petita, a Cuba, feia ballet, però li interessava més el piano que les acompanyava i “intentava treure les cançons”. Va insistir molt a casa fins que van acceptar que estudiés piano. “Vaig començar primer amb una professora particular” i després ja directament a una de les escoles municipals de música que “són gratuïtes”.
Quan havia de passar al grau superior, va pensar que seria millor fer-ho a Europa, perquè veia que era millor per al vessant que volia fer de música clàssica. Sense deixar el piano, es va formar en pedagogia en general de la música, “per fer de professora”. Va fer classes a l’Escola Nacional de Cuba, de música. Tenia una relació amb un noi català i, finalment, va arribar a Barcelona, al barri de Gràcia. Mentre treballava, es va preparar per entrar al Conservatori del Liceu i ho va aconseguir. Ara està establerta a Terrassa.
També va estar un any a Alemanya, on va “aprendre moltíssim” i “també vaig començar la carrera més concertística i d’enregistrar i promocionar la música de concert de Cuba dels segles XIX i XX”. Ara mateix, fa classes de piano al Conservatori de Sabadell i al de Manresa. Considera que “tenim relacionat l’estudi de la música amb un sacrifici que t’ha de fer patir i jo penso que no, que hauria de ser un joc, un joc etern, que t’apassiona i que t’agrada”.
Ha fet música per al teatre, el cinema i documentals i va fer dos temes per la sèrie de HBO d’Isabel Coixet, “Foodie Love”. A finals de mes gravarà “Como el mar”, un treball amb onze temes.
