Fa set anys que, amb la seva família, es va traslladar a Terrassa des de Rosario, Argentina. Allà s’havia format a l’escola de pastisseria i també va treballar en aquest sector. Tot li ve “dels meus pares i de la meva sogra”, que sempre elaboraven receptes a casa. Amb el seu marit, “vam portar aquests costums i ho vam veure com una eina en el cas que no aconseguíssim feina”.
Estan especialitzats en “pastisseria de disseny” i l’ofereixen a través del seu compte d’Instagram, @dulcearte.cakes. Es tracta “d’un pastís que té un disseny únic, que genera una emoció en la persona que el rebrà, perquè realment s’ha fet només pensant en ella”, comenta. Li agrada “jugar una mica” amb els sabors d’aquí i els del seu país, tot i que afirma que són molt similars. No descarten obrir una botiga física en un futur en la qual “m’agradaria recuperar aquelles tècniques que vaig aprendre a l’Argentina”.
Ara cursa el segon any d’un grau mitjà de Pastisseria a l’Escola Mossèn Homs i detalla va estar fent pràctiques a La Xicra, on afirma que va aprendre molt de la premiada Berta Company. “Té una disciplina i una conducta de treball meravellosa, em va encantar”. La creativitat en pastisseria considera que és molt important i diu que “cadascú té la seva creativitat i l’has de descobrir i si ho fas amb passió, no et para ningú”.
Una de les diferències que ha notat entre la pastisseria del seu país i la que es fa aquí és que, allà, s’utilitza molt “l’almívar de llet” mentre que, a la catalana, és més corrent “la crema pastissera”.
