La seva mare és professora de música i el seu pare toca el clarinet i, tots dos, van formar part d’un grup de folk que es deia Manflinaires. Amb aquests antecedents, era lògic que acabés decantant-se pel món musical que “és molt especial” per a ella. Tenia clar que volia un instrument de vent i finalment va triar el saxo, tot i que no ho tenia clar en els inicis i estava “indecisa”.
Opina que “tots els instruments són difícils”. També va fer dos anys de guitarra i no li desagradaria fer piano, però el saxo li treu molt de temps. Quan va acabar d’estudiar al Conservatori, “el meu professor m’engresca que comenci el grau de superior al Liceu”, recorda, i va fer la prova i la van acceptar. Després, va prendre la decisió que volia provar d’anar als Estats Units “per descobrir més món” i allà està. Va fer un màster de dos anys i ara ha fet el primer d’un doctorat de tres.
Està a l’Eastman School of Music, a Rochester, i li agrada molt perquè “a part de l’alt nivell musical, fan un programa que tu te’l pots fer una mica com tu vulguis”. Quan acabi vol tornar i li agradaria ensenyar. “Estaria molt contenta si pogués dedicar-m’hi”, manifesta. A més, li agradaria provar la direcció, un camp on hi ha poques dones. “Vull fer alguna cosa així, per obrir una miqueta més el camí de les dones, sobretot en posicions de lideratge”, diu.
Va formar part del Delia Quartet i comenta que “ara ho hem hagut de deixar perquè jo estic fora, ja ens hem dispersat, però, tocar en cambra va ser molt inspirador i em va agradar molt”, assegura.
