Comenta que “sempre he tingut la vocació de mestra” i es va formar en Magisteri perquè “l’important per a un mestre és ser mestre”. Després va fer la llicenciatura d’Història i Història de l’Art, cursos de doctorat que la van portar a un tercer cicle de Psicologia, i dos màsters, el de Direcció de Centres Educatius i el màster en Investigació en Educació.
Recorda que “amb setze anys em vaig fer de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat” i diu que “defenso que el mestre ha de poder tenir un paper com a intel·lectual” i no només ha de ser “una persona que està sola a l’aula afrontant el que allà succeeixi, sinó que ha de ser un intel·lectual capaç de pensar i estar en xarxa amb altres mestres”. Va començar fent substitucions i va estar disset anys “de substituta interina” fins que va fer oposicions. Després d’uns anys a Educació Infantil i Primària, va passar a Secundària i ara és professora de l’Institut Montserrat Roig.
Davant de la tecnologia, “hem de buscar noves maneres d’ensenyar, en què hi hagi moltes imatges estimulants, i al mateix temps els hem de donar un paper perquè actuïn. Perquè si no, viuen en la passivitat”. “Donar-los eines perquè puguin escollir és donar-los la llibertat”, apunta i “pensar també és un ofici important que s’ha de fer al llarg de la vida”, diu.
A l’escola pública li manca “més coherència, més inversió i més reconeixement del paper intel·lectual del mestre”. Forma part d’Espai Memòria i Valors Democràtics de Terrassa.
