El desembre de 2008, la seva mare “va agafar La Carmanyola amb traspàs”, un establiment dedicat als menjars preparats. Llavors, recorda, “jo anava només a ajudar-la”, perquè llavors treballava de cambrera de nit. Amb el temps, “vaig començar a anar fent més hores i realment tot el que sé m’ho ha ensenyat ma mare”, comenta.
Quan ella es va jubilar, s’ho van quedar amb la seva germana i, finalment, va continuar en solitari fins ara. Apunta que la seva mare “no va estudiar cuina. Abans aprenies una professió i ella havia treballat de tot perquè érem tres nenes i, ella sola, tot cap endavant”. Obre de 10 a 15 hores, cada dia i diu que la presència d’establiments com el seu ha augmentat i sosté que “ara, cada cop més, la gent cuina menys” i ho atribueix a la falta de temps i a la necessitat de comoditat i “això ho escalfes i llestos i, a més, no embrutes gaire”. A més, “han apujat molt els preus i, llavors, tot ha canviat una mica”.Agrega que “hi ha molta gent que ve que viu sola i, llavors, fer un estofat per a una persona, potser no et surt a compte”.
Diu que “a mi m’agrada la feina quan hi ha moviment, si no, t’avorreixes” i també que “trobo que quan t’agrada el que fas, no és cap sacrifici “. Altrament, reivindica que “que no sigui un menjar de restaurant no vol dir que no sigui de qualitat”.
“Tinc un públic una mica de tot. El cap de setmana sí que, potser, més famílies”. Ofereix els clàssics, pollastre, canelons, però “sempre intento fer una carn o un peix diferent, que vaig variant”, diu.
