Es dedica als llibres d’artista i explica que “igual que a la pintura, el suport és la tela, o la paret, o una fusta, i a l’escultura és una pedra, el suport dels llibres d’artista són llibres o paper”. Quan es va prejubilar va intentar aprendre enquadernació i restauració de llibres perquè “sempre m’havien agradat molt, però mai els havia obert. I els respectava molt, mai doblegava els fulls”, assegura.
“Pot haver-hi text o no pot i controles tu el paper, i el mateix autor ho fa tot i és una obra d’art i pots immergir-te en ella perquè la toques i estàs amb ella, no com un quadre que no pots tocar-lo”, afirma. Ha fet exposicions a Terrassa i també a Madrid i va a Barcelona a una escola per fer coses “de llibres i enquadernació”. Recorda que “el nom de llibre d’artista és a partir dels anys seixanta”.
Aquí, és un art és “bastant reduït i a Barcelona tots ens coneixem i per Madrid i Castella hi ha més auge. Però sobretot a França, fa molts anys que és molt conegut. I als Estats Units també”, assenyala. “Això no es pot fer amb intel·ligència artificial i el que fem tot és a mà” i “has de ser molt minuciós. No has de ser nerviós, has de concentrar-te molt. És molt de mans i cap”, manifesta. Veu que l’art actual “no té res a veure amb el que havíem vist fins ara” i opina que, ara, “les exposicions són com projectes sense acabar l’obra”.
Sempre havia dibuixat i pintat i havia fet Ciències Empresarials i va treballar a la banca. També va fer disseny gràfic i Història de l’Art, i “sempre he estat en el món de la cultura i de la pintura”, detalla.
