Les ciències biològiques l’interessaven ja des de petit, però triar quina carrera estudiar, si una de ciències o una de lletres, “no era fàcil perquè la part de les humanitats m’interessava moltíssim. I vaig trobar que el punt d’inflexió on es troben humanitats i ciència és Medicina”, assegura i va fer aquesta formació. En acabat, va especialitzar-se en Medicina Interna.
Va passar per l’Hospital Clínic i MútuaTerrassa i, després de guanyar unes oposicions, va treballar a la Llagosta. Més tard li van oferir treballar en un centre de diàlisi de Terrassa i després de demanar el trasllat, va estar al CAP Rambla. Abans de la jubilació, “em vaig decantar cap a la geriatria”.
Una altra de les seves activitats té relació amb el mar que “sempre ha sigut un mitjà fascinant en tots els sentits”. Des de fa quatre anys és el president del Club del Mar CRIS Terrassa, entitat de la qual és soci de fa uns trenta anys. Opina que “veure el festival del mar és un espectacle insuperable” i fer immersions és “una sensació molt espiritual, molt interior”.
És una persona activa i que aprecia tot el que envolta la vida. “Els motors de la vida són la curiositat i la il·lusió”, opina. Si manquen les dues coses, considera que “no et fas preguntes i no engegues projectes”. No veu amb mals ulls la IA, si bé sosté que “la creativitat és la seva defensa”.
És vicepresident de l’Ateneu de Terrassa i a Portbou n’ha format un de similar “per dinamitzar el poble“. Li agradaria fer un centre d’interpretació del porró.
