La seva trajectòria com a arquitecte és de 25 anys i la qualifica de “molt heterogènia, segurament fruit de la meva curiositat”. Va acabar la carrera treballant a una promotora-constructora i també va treballar a despatxos d’arquitectura. Va passar per la Societat Municipal d’Habitatge fins que es va posar pel seu compte i va fundar Arquetica.
Aquest despatx “és una declaració d’intencions i va vinculat al vessant social de l’arquitectura i està especialitzat en les necessitats de la gent gran i de les persones amb discapacitat”, explica. Tot des de “l’autoconvenciment que els espais ens han de proporcionar autonomia, confort i el màxim d’integració”, agrega.
Va formar-se en aquest camp i va fer un postgrau d’adaptació funcional de l’habitatge i altres estudis i assegura que “el nostre objectiu final és que l’habitatge respongui a les diferents etapes de la teva vida”. La voluntat és que “s’entengui que el disseny ha d’incloure a tothom i que la gent gran pugui restar el màxim possible a casa seva és un dels objectius, crec que bàsic”. Accepta que “la col·lisió amb l’aspecte econòmic és important” i detalla que “molta gent gran, està sola a casa seva en habitatges grans perquè no poden sortir” i diu que “si el teu espai vital acaba no adaptant-se a les teves necessitats, t’acabes apagant físicament i mentalment”.
A més, també dona classes a l’ESDI, una escola de disseny adscrita a la Universitat Ramon Lllull. Concretament, en el grau en Disseny, en l’especialitat de Disseny d’Interiors.
