De petit volia ser arquitecte. “Em mirava els edificis d’una manera molt concreta i m’atreien sobretot els més alts”, explica. El seu pare, però volia que es dediqués com ell, a la música, i va estudiar-ne durant un temps. Va entrar a treballar al despatx d’arquitectes de Jordi Alsius, que li va proposar que es formés com a delineant “si volia progressar i fer projectes”.
Va acabar sent delineant de primera i va poder “fer i signar projectes”, però quan va tornar de la “mili”, l’arquitecte s’havia jubilat i va començar a treballar a l’Ajuntament de Terrassa, primer com a interí, i posteriorment va poder entrar com a personal laboral. Fins que es va jubilar, l’any 2020, va passar per diversos departaments com Recaptació, Medi Ambient, Comerç o Consum i, els últims, a l’àrea de Cultura.
“Durant aquests quaranta anys va haver-hi de tot, però d’on vaig treure millors coneixements va ser a Medi Ambient i on m’ho vaig passar més bé va ser participar, primer col·laborant i després organitzant, la Fira Modernista”, diu.
Després de jubilar-se, va estudiar per treure’s el Diploma Sènior Universitari de la UPC per a majors de 55 anys. Ha sigut una gran experiència i assegura que “poder estudiar a la universitat de gran ha estat un privilegi i un gran aprenentatge” i també li ha agradat “conèixer companys nous”.
Durant uns anys va fer de delegat de l’equip de futbol i de futbol sala del Social. Li agrada fer trobades amb els amics i companys i “són una bona teràpia en el camí de fer-se gran. M’omplen molt”.
