Va estudiar Biologia, atret per “tema del genoma humà” que li semblava que tenia molta sortida, si bé, quan va acabar, va iniciar la seva trajectòria com a professor, que “d’alguna manera, també m’agradava”. Exposa que pateix “una malaltia mental greu”, tot i que subratlla que en l’actualitat es manté estable “gràcies a la medicació i als bons hàbits que segueixo”.
La música és una de les seves activitats principals i recorda que va començar a tocar la guitarra quan tenia catorze anys. Uns anys més tard, detalla que va saber de la “Cantata 140 de Bach i vaig dir, quina meravella, jo vull ser compositor”. Va fer algunes composicions, però ho va deixar un temps i, anys després, va reenganxar-se. “El que més componc són cançons clàssiques, o sigui, piano i veu. El que s’anomena a Alemanya el “lied”, que és la cançó culta”, manifesta.
Per a ell, “la música és una manera d’expressar-se i d’estar en contacte amb un mateix”. A més de la guitarra, també s’ha format en piano i violí, però considera que “el cant probablement és el que se’m dona una miqueta millor”. Assegura que també s’ha expressat a través d’una novel·la, titulada “El verano de los náufragos” i ara està intentant publicar-ne una altra, basada en la vida del seu pare, un gallec que va ser dels emigrants a Alemanya.
Col·labora amb l’Ateneu Terrassenc amb una activitat. Porta un taller de composició que es pot seguir els dilluns de cada quinze dies, a les tardes. “Està obert a tothom”, assenyala.
