Acaba de rebre el premi a la millor baixista en la primera edició del Stay Alive Fest, a Barcelona. “Va suposar només un reconeixement i ja està bé”, assegura. La música sempre li ha agradat i apunta que “tothom feia guitarra, tothom cantava” i ella es va acabar inclinant pel baix. “El seu so em va captivar”, detalla. Un dels que va ajudar a aquesta elecció va ser el baix del grup basc Eskorbuto. Va començar tocant en solitari, però s’avorria fins que va formar part d’un grup de punk tot de nois, A ver kién nos aguanta.
Va anar passant per diversos grups i ho va deixar un temps. Anys més tard, va anar a l’Escola de música Cromàtica i allà va fer classes amb el Miki Santamaria i va aprendre també solfeig de la mà de la Nunu García. Després va entrar en un grup que es deia Hilos de Acero i, posteriorment va tocar amb Rock’n Bar, que “feien temes propis”.
Actualment, toca amb La Fura, un grup de música punk format tot per noies. “Totes tenim la nostra feina i, malauradament, no ens hi podem dedicar”, comenta, i admet que li encantaria treballar només de la música. “O hi tens molta traça o hi has de dedicar moltes hores”, cosa que no és fàcil per la feina. Diu que el punk “no ha passat de moda i cada vegada hi ha més bandes i hi ha més de talent”. Va començar a estudiar Física i treballa de comercial.
Reclama la rellevància del baix. “No pots escoltar una cançó de Black Sabbath sense fixar-te en el baix”, diu, i agrega que “és molt versàtil i és molt complet”.
