El seu pare “és músic amateur” i el seu avi “va ser un dels primers membres de l’orquestra del Palau de la Música, i la seva germana va ser la primera dona viola de l’orquestra de Barcelona”. Un dia va anar a un concert i li va dir a la seva mare “això vull saber què és des de dins” i es va formar en aquest camp i d’instrument va triar el violí. “El seu so em generava unes emocions que un altre instrument no em generava”, explica.
A més, opina que “és un instrument que pots tocar amb molts estils”, com el jazz, el folk, el pop o clàssic. “Des que el toco és com una manera de dir, em puc expressar, quasi millor que parlant”, afegeix. També va aprendre bateria i això “m’ha ajudat molt amb el violí, a entendre la música des de la part més rítmica”.
Apunta que “cada vegada que toques el violí, el so que produeixes et parla de com estàs tu. És un instrument que és un mirall”. Fa classes a l’escola L’Estudi, a Olesa de Montserrat, on viu ara i prioritza la persona a ensenyar “de cara a la galeria, que facis un concert i que els pares t’aplaudeixin”.
Té un duet de tangos, que es diu Clarianes, i Casum, un trio de folk. Està creant un quintet que serà de cinc dones i també té un duet amb el seu germà Paul, que toca el piano. Toca amb l’OCT 48 de Terrassa, de primer violí, i ha participat en bandes sonores de pel·lícules.
Explica que fa de “masovera” i té d’una hectàrea i mitja, a Olesa de Montserrat, on té oliveres. “Tant la música com la natura i el món de la pagesia, una cosa sense l’altra, a mi no em funciona”, detalla.
