Havia treballat una mica de tot: al sector del tèxtil, a l’obra, havia tingut una fusteria fins que al seu germà li van oferir “obrir una franquícia i va comptar amb mi”. Era l’any 2003 quan van començar amb Tecnoprint, avui fa exactament 22 anys. “En principi va ser una botiga oberta per servir a unes altres botigues el cartutx reciclat”, recorda i afegeix que “va ser una explosió en el tema reciclatge, tant tinta com tòner”.
Van superar la crisi de l’any 2008 i es van anar adaptant, reorganitzant-se “per començar a fer alguna cosa més d’informàtica. Sempre n’havíem tingut, però era un a més a més. Veritablement, vivíem de la tinta i del tòner”. Va formar-se a Saragossa fent uns cursos de xarxes i d’informàtica, durant quatre anys.
Sempre li havia agradat aquest món, però admet que mai havia pensat que s’hi podria dedicar professionalment. “Al final, la vida et decanta cap a un cantó o cap a l’altre”, exposa. És un sector “en què no pots parar de formar-te i moltes vegades te n’assabentes a la botiga de moltes coses perquè ve el client i t’ho diu, o t’ho pregunta o t’ho demana”. “A aquest món tan informàtic i tan electrònic has d’estar a l’aguait” i afirma que “és igual els diners que et gastis, en quatre o cinc mesos, aquest producte que tu vas comprar com a últim model, s’ha fet vell”.
A la botiga tenen ara el mític i “molt preuat” ninot de Casa Vilanova (Olivetti). “Convidem tothom a passar i formar part de la història, tocant el botó d’aquest emblemàtic ninot”, subratlla.
