Primer de tot es va formar en Filologia Romànica i, més tard, en Antropologia, especialitat en la qual també es va doctorar. La primera carrera la va triar perquè “la lírica trobadoresca i l’occità eren les meves grans passions”, diu. També va fer un màster en Cultures Medievals i la idea era fer el doctorat, però “a mi m’agrada molt parlar amb la gent viva i vaig pensar: he de passar al món dels vius”, i ho va fer.
Després de llegir el llibre “Dones que anaven pel món”, de Joan Frigolé, va tenir clar que volia estudiar Antropologia. “He treballat fent inventaris de patrimoni festiu i, actualment, compagino la feina a l’escola El Cim i amb la de tècnica de recerca, en un projecte a la Universitat de Barcelona, també sobre temes del Pirineu”, comenta. Concretament, sobre “l’evolució, els canvis i les transformacions en les cases i les famílies del Pirineu”, detalla.
Està especialitzada en antropologia de patrimoni i de polítiques de la UNESCO i la seva investigació “ha girat al voltant de com es construeixen les candidatures a patrimoni material de la humanitat”, afirma, i va treballar “el tema de les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus”. Apunta que “la feina de l’antropòleg és una feina d’artesania” i afegeix que “hi has de dedicar moltes hores i, sobretot, saber tenir paciència”.
A més de la feina a l’escola El Cim i a la Universitat de Barcelona, també ha fet de guia de patrimoni medieval a Terrassa, a les esglésies de Sant Pere, a la Torre del Palau, al Castell Cartoixa.
