De ben jove va començar a treballar al sector de la construcció, però va marxar al servei militar i, allà, es va treure “els carnets de conduir” i, llavors, va dedicar-se a treballar en el món del transport. Després de molts anys, i arran d’una crisi, va muntar una llibreria a la Maurina i, abans de jubilar-se, va tornar a la construcció.
Quan les seves filles van entrar a jugar a bàsquet a la Joventut Esportiva de Terrassa (JET), es va involucrar en el club fins a arribar a presidir-lo. “A l’any ja vaig entrar a la junta, durant cinc anys, després vaig ser vicepresident quatre anys i més tard set anys de president”, recorda. Van ser “els millors anys” de la JET, amb equips a categories altes i considera que “va ser una gran experiència” i va continuar involucrat també quan les seves filles ja van deixar de jugar-hi. Opina que les jugadores de la base “han de tenir referents” en el primer equip.
Ajudar i col·laborar ho té a dins des de sempre i comenta que li agrada “tot el tema d’organització i d’ajudar” i agrega que “sempre hi he sigut si m’han necessitat per a alguna cosa”. Explica que participar en aquesta mena d’activitats de manera altruista “són moltes hores”, però “t’ha d’agradar i has d’estar implicat”. A partir de la jubilació, assegura que ha desconnectat de tot, després de tant de temps col·laborant.
Assenyala que també va estar col·laborant durant molt de temps amb el Social amb la Cavalcada de Reis. “Vaig estar vint anys portant la carrossa del Rei Blanc”, detalla.
