Tot comença per “fer un 48 de peu”. Treballava a la Generalitat “portant temes d’administració electrònica” i, paral·lelament, “amb la que era la meva dona, vam començar el projecte aquest a partir de la necessitat pròpia”, comenta. D’aquí va néixer GrandesZapatos.com. “Tenia una necessitat i vam dir, potser el fet d’intentar arribar a gent que té la mateixa necessitat que jo, per internet, ha de funcionar. I va funcionar”, assenyala.
Primer era “com una afició, i amb el temps era un divertiment, i s’ha convertit en una cosa molt seriosa”, amb empresa a França i a Espanya, amb una botiga al Born, amb botigues online a Espanya, França, Itàlia i Portugal. Va acabar deixant la seva feina i, a més, “amb el meu germà vam comprar una empresa de mobiliari en fusteria”. Considera que el sector privat “té un al·licient extra” que no té el públic, que opina que “depèn de tants factors que no tens un poder de disposició gaire gran sobre la feina del dia a dia”.
Admet, tanmateix, que “l’empresa privada també genera un estrès, que és que no saps què pot passar demà, i venint del sector públic és dur. És més dinàmica, però amb molt més de risc” i en el seu cas, depens de les vendes i de factors externs. “Quan inicies un projecte en el qual no hi has treballat el primer que has de fer és conèixer el sector”, apunta.
No sabia si estudiar Dret o Administració i Direcció d’Empreses. “El meu pare em va dir: ‘Però si tu no tens cap empresa’. I vaig fer Dret”. I és curiós perquè “ara tinc dues empreses”, diu.
